dilluns, 31 d’agost de 2015

Shuto Orizari al Visa OFF


Des del passat 29 d'agost i fins el 12 de setembre, a Perpinyà es celebra el festival de fotoperiodisme Visa Pour l'Image. Malgrat el nom mal escrit, al Visa OFF, la secció no oficial i paral.lela, hi trobareu exposat el meu treball "Shuto Orizari" al SALON DE COIFFURE RACINE CARRE (adreça 8 Place André Grétry), l'horari és de dimarts a dissabte de 10h del matí a 19h de la tarda.

divendres, 21 d’agost de 2015

Chimborazo








Començàvem a creure que aquesta espina dorsal de drac amb què algú havia comparat l'Avinguda dels Volcans de l'Equador no existia. A Colòmbia no havíem fet l'esforç d'acostar-nos al nevado Ruíz (el d'aquella nena atrapada, amb aigua i fang fins a la barbeta i agonitzant per l'erupció que va fer baixar una allau de fang els anys 80) preveient un empatx volcànic a l'Equador.

Haver seguit un tram de la processó de la Virgen de las Nieves o encendre algun ciri a la parròquia de la Unión no havia servit de gaire. No es veia cap volcà enlloc.



Quatre dies abans d'erupcionar havíem pujat fins a la glacera i dormit als peus del Cotopaxi (5.897m) però sempre es veia tapat. El Tungurahua (5.023m) des de Baños jugava a fet i amagar darrera els núvols. El Altar (5.319m) tampoc es deixava veure. El Sangai (5.300 m) quedava fora del nostre abast. Només els Illiniza (5.24m) es veien una mica, encara que de massa lluny. Primers efectes del Niño per uns; la "nube de ceniza botada" del sempre actiu Tungurahua primer i el Cotopaxi després, segons uns altres; el canvi climàtic per la majoria.

Ens havíem fet a la idea que marxaríem del país sense gaudir plenament de cap volcà, fins que una finestra de bon temps ens ha permès gaudir de l'imponent Chimborazo (6.310m), la muntanya més propera al sol pel seu emplaçament a tocar de la línia de l'ecuador.






Baltazar Ushka, un home menut amb una força inversament proporcional a la seva alçada. Amb 71 anys és l'últim geler del Chimborazo. Amb 15 anys va començar a pujar a la glacera per aprendre l'ofici d'arrencar blocs de gel al gegant per vendre'ls al mercat de Riobamba i conservar el menjar o fer-ne gelats i refrescos. Fins no fa gaire hi pujava amb en Juan i en Gregorio, els seus germans; avui dia ho fa sol, amb l'única companyia dels burros que utilitza per carregar els blocs, de 40 o 50 kgs cada un i que vendrà per uns pocs dòlars.

---------------------------------------------

La caiguda del pàram andí a l'exuberància tropical de la costa pacífica i final del viatge és colossal.

dilluns, 10 d’agost de 2015

Panamericana

Ipiales: típic poble fronterer de mala mort, situat al costat colombià de la frontera amb l'Equador i del qual no hi ha imatges per il.lustrar aquesta entrada.
Conversa amb el conductor que ens porta fins a l'oficina de tràmits aduaners:
- cuantos habitantes tiene Ipiales?
- 15 millones, señor!!
- 15 mil querrá decir...
- eso, 15 millones!!
- ...estamos dando mucho rodeo, no?
- claro!! El centro a esta hora está muy transitado.
- ya, con tantos millones de habitantes.

                                                                                    
Macondo: poble imaginari on transcorre la novela Cien años de soledad de Gabriel García Márquez, en el  seu moment inspirat en Colòmbia i que segons Mario Benedetti simbolitza tota l'Amèrica Llatina.


Globalització: que en llocs tan distants com l'Àsia Central, el Marroc o els Andes al llarg dels segles s'hi hagin celebrat i s'hi continuin celebrant mercats de bestiar i tot funcioni exactament igual.

Gallera: lloc no apte pels amants dels drets dels animals i on s'hi porten a terme lluites de galls, a mort i en les quals s'hi aposten importants sumes de diners.

Cementiri indígena (Otavalo, Ecuador), a primera hora del matí, els dilluns i els dijous els familiars dels difunts s'hi adrecen amb els plats i menjars preferits per aquests per dipositar-los a la tomba i que en gaudeixin.


Quito: capital de l'Equador, d'estil colonial i on s'aconsella agafar-s'ho amb calma abans de fer qualsevol esforç.